Estrenem obrador

El flamant obrador de Rosons ja està en marxa! Finalment, i després de molts mesos (i anys!) de plànols, enginyers, obres, endarreriments i molta, molta burocràcia, ja és una realitat. Deixem enrere l’època de compartir espai amb d’altres projectes per enfilar el nostre propi camí. I com no podia ser d’altra manera, tornem a l’origen de tot plegat, a Ca la Rosons.

Quan el més calent encara era a l’aigüera i rumiava quin nom posar a la marca, tenia clar que volia un mot que em representés, però que no fos d’aquells gaire evidents. Per això vaig pensar que Rosons (en honor a la casa familiar, dita axí per la meva rebesàvia Rosa, que la va construir a finals del segle XIX) encaixava perfectament i reunia els ingredients justos que estava buscant. El que no em podia imaginar aleshores era que acabaria construint-hi l’obrador, i que el cercle es tancaria en una harmonia perfecta entre passat i present.

Durant molts anys la casa va veure com s’hi elaboraven menges i conserves diverses, pròpies de cada època. Al celler s’hi produïa vi —el meu pare encara recorda com, de petit, trepitjava descalç el raïm damunt del cup—; al forn de llenya els meus rebesavis hi coïen el pa; quan era època de matança, les botifarres es bullien a la llar de foc i el tall es conservava en ancolles d’oli al rebost; i jo enyoro veure la meva àvia fent conserves de tomàquets de l’hort al bany maria en l’enorme marmita que penjava del clemàstec, sobre les brases…

Doncs entre aquestes mateixes quatre parets que anys enrere ensumaven flaires diverses del dia a dia de pagès, a partir d’ara s’hi cuinaran altres receptes, potser més modernes, però amb el mateix esperit i entusiasme amb què ho van fer els meus avantpassats. Va per tots ells i, sobretot, per totes elles!

Something to Say?

Your email address will not be published.